LA CONSCIÈNCIA, VISITADORA SOCIAL

Es tracta d'una assassí anomenat Depa Carel·li que s'aixeca com qualsevol altre dia amb la mateixa rutina, es desperta, observa el paisatge i apaga el despertador. Només començar el dia es posa a pensar en l'arma que utilitzarà per matar la seva pròxima víctima pensant que probablement apareixeria un àngel que el visita cada dia que representa la seva consciència. Tria l'arma, serà una arma blanca, en concret un tallapapers d'or de Toledo, i comença a assajar com serà el moviment per matar la víctima.  En aquell moment sent una coneguda sensació, com un pessigolleig metafísic, i efectivament era l'àngel. Ell li diu àngel per expressar la seva hibridesa, ja que, no se'l podria classificar així en cap història sobrenatural. Aquest àngel, que porta un maletí vermell amb els seus mals records, l'adverteix de que no va per un bon camí i que està a punt d'arribar a la vellesa sense haver fet res de bo. Carel·li parla de vostè a l'àngel per que tem al maletí, però tot i que la seva presencia li molesta comença a afilar l'arma quan de sobte sent una cosa que li produeix ofec. És el tic-tac inconfusible d'un rellotge de pèndol que estava a la sala quan ell va haver de presenciar l’execució del seu amic a la presó per haver sigut còmplice, això li produïa molta angoixa. Tot i així va emprendre camí cap a l'autobús que li portaria a casa de la seva pròxima víctima, una vella. Carel·li passa desapercebut pel carrer, el seu comportament és normal. Una vegada arriba a casa de la vella, enfilant-se per la finestra, veu que la vella esta dormida i l'àngel li diu que no cal matar-la, que pot robar sense cometre un crim. Ell no en fa cas i mata la vella, roba i se’n torna per on ha vingut. Una vegada ha sortit de la casa fa fora la seva consciència. Carel·li marxa amb una gran tristesa.

COMENTARI DEL CONTE

La consciència es relaciona amb el món diví i el món metafísic i espiritual. L’única versemblança que he pogut trobar es l’absurd de matar sense cap motiu que es podria relacionar amb el descontent de Calders amb la guerra civil espanyola. I de fer fora la consciència actuen d’una manera sabent que no es correcte.

El narrador és omniscient, narra amb una llengua clara. Es proposa ultrapassar els límits imposats a la narrativa tradicional pel realisme tradicional. S’introdueix algun diàleg entre l'àngel, la consciència i Carel·li, l'assassí. En aquest conte només hi ha tres personatges: Depa Carel·li, l'assassí, l'Àngel, que representa la seva consciència, i la vella, que serà assassinada.

Calders pertanyia a una generació d’alliberats, el seu estil és humorístic, irònic fantasiós i absurd. S’aproxima al realisme màgic.

Es pot trobar ironia en el moment en que Carel·li és lleva com cada dia i tria l’arma que utilitzarà per cometre el crim, pensant que probablement apareixerà la seva consciència, són fets quotidians, i una vegada ha aparegut li ofereix prendre alguna cosa. Té un arma blanca que l’estima com si fos la seva parella, el maletí que porta l’àngel són els seus records, amb les conseqüències que han tingut els seus actes, se’l pren a broma. Tot i no fer cas a l’àngel, Carel·li se’n va amb una gran tristesa i fa fora la seva consciència.

Pere Calders utilitza la seva llengua per evidenciar quina és la seva estètica. El seu llenguatge és assequible i a la vegada elegant. És molt comú l' utilització d'estructures subordinades amb les quals connecta la realitat amb la ficció. Busca claredat i ordre. Dóna importància als fets més que al llenguatge i les descripcions són gairebé inexistents, ja que només descriu l’àngel, de forma humorística.

L’element fantàstic en aquest conte es la consciència personificada amb un maletí que representa els records del personatge principal. Apareix el destí: “El mal torna sempre al lloc d’on ha sortit”. I la moralitat: Tots som conscients de que el que fem no sempre està bé, encara que ho fem de tota manera i després ens sentim malament. Però la nostra consciència ens mostra que encara estem a temps de agafar el bon camí.

També apareix l'absurd, ja que, mata la vella gairebé per plaer, perquè no té cap necessitat de fer-ho.

El seu humor és entre ingenu i amarg. Carel·li actua de forma normal davant la seva consciència personificada, li parla de vostè perquè li produeixen respecte els records.

No es confonen els fets ficticis amb els reals, es connecta la realitat amb la ficció en el moment en que conversen l'assassí i la seva consciència.