La revolta al terrat

La revolta al terrat

· Resum del conte:

Ens situem en un edifici amb diversos pisos distribuït de tal manera que, la classe pobre es situa a dalt i la alta a baix. El amo treu de casa als seus treballadors, pel poc respecte que li tenien. Fa de la seva casa un tipus d’hotel. La disputa comença quan el gos del protagonista es menja un tapís molt valorat. Les diferències entre les persones de l'edifici van provocar grans revoltes, van tallar l'aigua i tot. Van guanyar la batalla el protagonista i  els del seu grup, ja que van ser molt més venjatius. El final del conte és obert, ja que acaba amb una carta de l’Ajuntament felicitant a tots els veïns per aquesta revolta, i donant forces als lluitadors. El tema principal és la venjança.

· Relació amb la vida de l’autor:

L’acció es situa l’any 1938 a Mèxic. La revolta podria ser qüestió d’una o dues setmanes, més o menys. L’època en què es narra és, si tenim com a punt de referència Espanya, la guerra civil. Calders va marxar a l’exili i no va viure en primera persona els efectes bèl·lics de la guerra. Precisament es va exiliar en aquest país del continent americà on transcorre la nostra història.

· Narrador:

En aquest conte hi ha un personatge principal, que és el que ens narra la història. En la primera part de la història ho fa com a tercera persona, ja que explica com es va construir l’edifici. I en la segona part narra la història en primera persona, per explicar la trama. Podem observar que l’autor no ens fa una descripció de cadascun dels personatges, però sí que la fa del que senten en el moment de l’acció. 

· Personatges:

En el relat n’hi ha molts, però els més destacats són aquests: el propietari de la casa, l’arquitecte que la configura i els diferents llogaters, tots són de països diferents, atrets pel disseny occidental i europeu de l’habitatge pel qual l’arquitecte havia optat. Entre ells hi ha txecs, polonesos, alemanys, russos, un italià i uns quants jueus. El nostre personatge, juntament amb els altres, no té una descripció dins el conte, simplement veiem que és el personatge principal i que és qui té el seu gos amb personalitat, aquest gos és un personatge curt, però que fa el joc principal dins de l’història, ja que és qui fa quelcom, qui fa que la trama comenci.

· Estil:

L’estil de Pere Calders és únic, ja que ens fa veure la seva pròpia realitat. Pere Calders barreja en els seus contes, la realitat amb la fantasia, i això fa que el lector no pugi parar de llegir el conte, per molt absurd que sigui, a part d’irreal.

· Ironia:

En aquest conte podem observar molta d’aquesta ironia, per una part, en l'aspecte de la construcció de l’edifici, ja que els burgesos viuen a sota, y els allotjats a sobre, i això és una reestructuració de les classes socials. Per altra banda veiem com els personatges, veuen normal que un gos tingui aspectes que només els humans tenen, el gos té personalitat pròpia. També podem veure com tots els allotjats barallen junts sense conèixer-se, cosa que no podria succeir mai en la vida real.

· Llenguatge:

El llenguatge en aquest i tots els contes d’aquest recull és molt assequible i simple per un lector de batxillerat, ja que no hi ha un vocabulari molt complicat, el que fa que la lectura sigui més fluida i d'on pots treure més conclusions de tots els contes. Aquest llenguatge és senzill d’entendre y molt clar perquè és un conte, el que vol dir que  ha d' arribar a molta més gent que no pas un poema.

· Realitat–ficció:

Aquest conte, fa que el lector confongui la realitat i la ficció, és a dir, fa la fusió mental entre el que és real i el que és irreal. En aquest conte fa que el lector vegi com el gos té personalitat, però mentres transcorre el conte deixes de pensar el motiu pel que es barallen, deixant còrrer que un gos tingui una personalitat humana. En resum, Pere Calders fa el que vol amb les nostres ments, fent-nos passar de la realitat a la ficció en un segon.