Buscar este blog

L’ANY DE LA MEVA GRÀCIA.

L’ANY DE LA MEVA GRÀCIA.
PERE CALDERS




L'acció d'aquest conte succeeix al poble de Dals , que és d'on és el nostre protagonista, que de ben petit li van descobrir una gràcia al paladar que in-usualment tenia forma de creu. Algunes persones ho van relacionar amb histories tals com si ell fos un dels pocs dotats de poder diví per portar prosperitat i bon auguri al món, per tant li deien que la gràcia li dotava de poders divins, malgrat totes aquestes llegendes rurals, el protagonista va estar esperant durant molts anys sense cap resultat. És va casar, va tenir una filla, i treballava a una fàbrica d'estampats que portava un "negrer", a on cada cap d'any li donaven un sobre sou molt mínim que gairebé era inexistent, un d'aquests caps d'any tornant de la fàbrica, va decidir anar mirant totes les botigues , és va aturar a una botiga on hi va veure una nina molt maca ,molt ben vestida, però que amb aquell sobre sou que li havien donat tenia que decidir si comprar la nina o utilitzar-lo en benefici de la família , encara així no podia pagar la nina perquè era molt cara, se ho va estar rumiant durant bastant estona i va decidir comprar una nina sense pintar, ja que va intentar regatejar amb el dependent de la tenda però només va accedir a donar-li una nina sense pintar però amb un vestit bastant maco. Abans d'arribar a casa seva va desembolicar la nina i amb suavitat va acariciar el seu rostre, amb el fet de passar la mà per sobre hi va descobrir el do de la seva gràcia, el seu do és que podia pintar nines sense utilitzar cap tipus de pintura , les pintava tant reals i tant boniques que quasi semblaven que tenien vida pròpia, amb el temps va decidir aprofitar aquest do i amb el recolzament i consell de la seva dona va crear una empresa de nines amb un company que li proporcionava tots els recursos necessaris, les nines van començar sent molt populars però que van acabar sent rival d'una empresa austríaca i van acabar en fallida, a causa de la legislació de les empreses, que li demanaven més treballadors, a això es va afegir el fet que el do del protagonista fos totalment inútil i que en altre època el seu do hauria sigut penat amb la mort a causa de ser-hi bruixeria.

En aquest conte de Pere Calders es poden veure bastants característiques pròpies com que per exemple que el narrador d'aquest relat és el protagonista principal, i per tant narra el conte des de el seu punt de vista (narrador en  persona), també es destaca l'absència de descripcions físiques i psicològiques vers els personatges del relat, solament estan presents els estats anímics en el qual es troben els personatges en aquell moment.

Altre característica molt important que destaca dins d'aquest relat és la presència de la ironia , que Calders utilitza des del primer moment ja que s'inclou al títol, perquè la "gràcia" del personatge acaba sent la seva pitjor aliada, també utilitza la ironia per tal de crear situacions absurdes, irreals, fantàstiques, en les quals intervé la màgia , que irònicament és acceptada dins de la societat per part dels personatges fins el punt de ser-hi totalment ignorada. En la seva totalitat(el conte) i concretament en algunes del relat es fa una dura i forta crítica contra la burgesia, la cobdícia que aquesta sol representar i la gestió de la política de les empreses en general. Com ja he comentat anteriorment la màgia i els fets irreals dins d'aquesta societat són acceptats i tolerats de tal manera que passen totalment de moda i per tant reben cap importància.
L'anècdota d'aquest conte es pot resumir en una frase, "Lo que la cobdícia t'ho dona , la cobdícia t'ho treu" això és causa de la recerca de l'auto benefici econòmic del personatge en comptes de ser-hi a favor de la societat, per això la societat acaba amb ell(la seva empresa).

El llenguatge que Pere Calder, ha utilitzat al conte és bastant senzill , simple, utilitzant bastants termes formals, però sense abandonar les formes col·loquials, però en total el llenguatge varia i s'adequa segons el personatge que està parlant.
Dins del relat com ja he anomenat anteriorment n'hi ha alguns elements propis i bastants comuns dins de la narrativa curta de Pere Calders. Una d'aquestes característiques que es presenten normalment és la intervenció de la màgia , la fantasia i l'irreal als relats amb lo que crea com un costant combat entre la realitat i la ficció , per tant inclou elements dels dos mons, per exemple el poble de Dals és l'element real i el personatges i la gràcia (l'argument del relat en total) pertanyen a la ficció.
Altre element que pertany a la ficció és la personificació de les nines.

No hay comentarios:

Publicar un comentario