La ratlla i el desig

- Resum:

La història comença amb un home que està en un autobús assegut al costat d'uns altres dos homes, i decideix explicar una anècdota de la seva vida com moltes vegades havia fet abans. Ell vivia juntament amb la seva dona, però el seu treball estava lluny de casa seva,cada dia havia d'anar al treball amb cavall i tornar igual, de tants cops que havia fet el mateix recorregut, se sabia de memòria tots els paisatges i els quilòmetres que ja havia recorregut.Un dia ja tornava a casa més tard de lo normal, per unes festes que hi havien hagut aprop del seu treball, anava amb el seu cavall com tots els dies, però anava massa depresa i el cavall va relliscar i va caure per un barranc, l'home no es va quedar a veure com estava el cavall ja que la seva dona l'estava esperant a casa i ja arribava tard. Pel camí es va parar a veure el cel on va veure una ratlla en el cel i decidí demanar un desig, '' que la seva casa estigués al passar la cantonada '', encara que ell sabia que faltava molt per arribar ja que de tantes vegades que havia fet el mateix camí sabia quants quilometres faltaven per arribar a casa seva. Quan l'home va continuar caminant a la cantonada efectivament estaven la seva casa i la dona esperant-lo, es va quedar estranyat de veure la casa però va decidir entrar. Després d'haver sopat va parlar amb la dona per si sabia el canvi de lloc de la casa, ell al veure que ella no havia notat la diferència li va ensenyar el paisatge però com era de nit la dona ho veia tot igual. L'home va decidir anar al lloc on realment hauria d'estar la seva casa ja que on estava ara no era el lloc de sempre i no li donava l'harmonia que sentia sempre l'altre casa ni el paisatge era igual, la dona abans d'anar-se'n li van donar una agulla perquè se l'emportés amb ell i es recordés d'ella, però ell no va trobar la casa. Un del dos companys de l'autobús li diu que una persona normal hauria acceptat el desig sense posar-hi cap inconvenient. Al arribar a la seva parada l'home va baixar de l'autobús, agafà un cavall i marxà. El conte dóna a entendre que l'home seguix buscant la seva casa.

- Relació del context amb la vida de l'autor:

El conte està escrit l'any 1947, any en que Calders encara estava exiliat a Mèxic. El conte podria ser una metàfora que Calders utilitza per explicar la seva enyorança cap a la seva antiga casa, la de Catalunya. La nova casa que l'home rep pel desig en la vida de Calders seria la casa en la que viu exiliat a Mèxic, que encara que estigui la seva família no hi ha els mateixos records que en la antiga casa. I la casa antiga del conte seria la casa on vivia Pere Calders abans d'exiliar-se, on té tots el records, tot el que enyora, i tota la seva vida.

- Anàlisi del conte:

La gran majoria dels contes de Calders no tenen un final acabat, amb la intenció que cada persona que llegeixi el llibre amb imaginació acabi el conte d'una manera o d'una altre, en altres llibres dóna una petita idea del final, com és el cas del meu que ens dóna la idea que l'home continua buscant la seva casa la resta de la seva vida.

El narrador d'aquest conte narra la historia en primera persona, i el narrador està dins del conte ja que és el protagonista que va explicant-ho tot.

Calders no solia descriure el personatges ni física ni psíquicament, i aquest conte no és una excepció, ningun personatge està descrit ni tan sols els personatges tenen un nom, el personatge principal és l'home que narra tot el fet i el que viu l'experiència del desig, els personatges secundaris són els dos homes que l'acompanyen en l'autobús i van escoltant la historia, i la seva dona que l'espera tots el dies a la porta de casa.

El realisme-màgic és l'estil d'aquest conte, ja que barreja fets reals com són el d'anar amb un autobús i fets màgics com seria el fet que el desig que ha demanat l'home a l'estrella fugàç s'hagi fet realitat. Calders en molts dels seus contes barreja la màgia i la realitat.

La ironia és una característica molt important en els contes de Calders, la ironia d'aquest conte es troba en la conversa de l'autobús quan un dels viatjants li diu a l'home que una persona normal s'hauria quedat amb la casa ja que el seu desig s'hauria complert i no s'aniria a buscar la seva casa en el lloc de sempre. La segona ironia seria el fet que es passi la vida buscant la casa, ja que un cop has vist que la casa no és en el lloc de sempre el dia següent tampoc estarà allí.

La llengua d'aquest conte és una llengua clara i fàcil d'entendre.

La fantasia d'aquest conte és la màgia del desig que es compleix.

L'humor és la ironia de la conversació entre el protagonista i l'home de l'autobús.

Una altre característica en els contes de Pere Calders, és la realitat en la ficció, en el conte tot sembla real fins que un fet fictici succeeix i els personatges ho poden veure normal. En el meu conte el protagonista li dóna més importància al fet que la casa no està en el seu lloc de sempre que al fet que el seu desig s'hagi fet realitat cosa que no és normal que passi.