L’home i l’ofici

El protagonista d'aquest conte, explica que podria aver sigut un inventor de grans èxits, però es va dedicar a fer invents petits per a la vida quotidiana.
L'inventor es passava gairebé les 24 hores del dia treballant en els seus invents, cada vegada més va anant perdent la gana i la son. Un dia va decidir anar al metge per tal de saber que tenia i aquest li va dir que potser tindria mal d'amor. Quant va sortit del metge va topar amb una dona i aquesta es va caure i fins i tot es va fer sang, cosa que va crear un drama en tota la gent del voltant fins el punt que l'acusaven senyalant-lo del que havia fet. L'inventor sense saber que fer i amb la seva culpa va intentar arreglar-lo demanant-li que es casses amb ell, la mare de la noia ràpidament va dir-li que canvies una mica el seu aspecte i que anés a la seva casa per demanar-li matrimoni a la seva filla davant del seu pare. L'inventor es va arreglar i va anant cap a la casa de la noia, amb la companyia d'un àngel de la guarda. Va arribar allà i el pare li va dir tu ets el que vol demanar matrimoni a la meva filla Sofia? I el noi no sabia ni com es d'ella la noia així que va dir que si. Va començar l'entrevista i li van preguntar a que es dedicava i ell va contestar a inventor els seus pares no creien que això era un gran ofici i la mare li va oferir al noi treballar amb el seu marit, a l'inventor això no li va agradar i es va voler marxar per quant els pares van veure a la seva filla plorant li van dir que era una broma nomes. A partir d'aquí l'inventor anava cada tarda a casa de la noia, però nomes es presentava de forma física perquè el seu esperit estava en el taller treballant, que estava treballant en un important nou invent. La noia com veia que no podia mantenir una conversació amb el seu futur marit es posà a plorar i el seu pare va parlar amb l'inventor per dir-li que això no podia continuar així que arribaria el clímax. I el clímax va arribar. Va sonar el telèfon i era l'esperit de l'inventor dient-li que ja havia trobat el que buscaven així que l'inventor es va marxar de casa i Sofia va intentar que no se'n anés però el seu pare la va agafar i li va dir que ho deixes que moriria de dolor d'amor.

Pere Calders, pretén amb aquest conte fer una reflexió sobre l’importància de dedicar-se completament al treball sense realitzar cap altra cosa, i saber com et perds moltes coses de la vida, i sobretot l’experiència d’estimar a una persona, per això en el conte diu que morira de dolor d’amor. També fa una reflexió als matrimonis de conveniència que ja eren usuals en l’època en que es va escriure el llibre, 1949. A més cal destacar el mite del doble, que fa referència en aquest cas al cos i l’ànima separats, Pere Calders utilitza molt aquest recurs, però en aquest conte és més apropiat dir un desdoblament més que un doble, de com es capaç la seva pròpia anima de trucar-lo.

Tot i que Pere Calders gairebé sempre utilitza narrador en primera persona, en aquest cas es un narrador omniscient, i també hi apareixen diàlegs. Cal dir que el narrador es irònic.

Sobre els personatges no fa una gran descrpció d’ella, ni física ni psicològica. Com gairebè en tots el seus contes, pero si representa l’innocencia dels personatges, en aquest cas quant lid emana matrimoni.

- L’inventor, que es caracteritza perqué actua la seva ànima i el seu cos separats, el protagonista de l’obra.

- Sofia, la noia a la que l’inventor demana matrimoni.

- Els pares, de la noia, que a primera vista no els hi agrada l’inventor.

- L’àngel, que acompanya l’inventor en el seu trajecte.

- El metge, que li diu a l’inventor que ha d’enamorar-se.

- La serventa, que es desmalla al agafar el telefon i parlar amb l’ànima de l’inventor.

Utilitza l’estil Realisme Màgic, és un moviment Hispanoamérica que neix per experimentació de noves formes narratives, és a dir, es basa en fets de la història però els converteix en fantàstics. Ja que Calders forma part d’una generació en que era realista per a la vegada hi havia molta imaginació, era una generació que se sentía alliberada, però amb característiques encara del noucentisme introduïdes amb ficció.

A més a més, és un estil amb molta ironia i humor, ell utilitza aquests recursos per donar énfasis al que està passant.

Una caracteristica de Pere Calders es que gairebè sempre deixa els seus contes sense acabar, amb intriga per tal de que tú també imaginis un final.

Si Pere Calders és caracteritza per alguna cosa es per l’us de l’ironia en les seves obres, deixa enrere l’aparença més superficial i evident del que succeeix, per tal de fer que observem una altre percepció de la realitat, per tal diem que es distancia de la realitat amb l’ironia. El seu humor consisteix en fer una obsservació del mòn.

Aquí utilitza molt com per exemple:
- Quant li demana matrimoni, tot i que no la coneix de res.

- L’enfermetat de que s’ha d’enamorar.

- L’àngel, que hi apareix un àngles de la guarda que fins i tot parla amb ell i s’enfada.

Utilitza una llengua comuna, conectada amb el parlar del moment. Utilitza fins i tot vocabulari coloquial. Ja que no vol donar-li importancia, perque per ell el que realment es important són els fets fantàstics. Però si que utilitza la llengua per a crear la realitat màgica.

Els contes de Calders és caracteritzen per això, per confundir la realitat amb la ficció, i per ell es lo més important en els seus contes. Ell vol sorprendre al lector amb aquest recurs. Reflecteix la vida cuotidiana i ell a partir d’aquí comenta a imaginar. A la vega també utilitza l’atzar, l’absurd, el desig, el somni, la fantasía perque doní un impacte a la narració.